Cada esquinç d’aire

Cada esquinç d’aire tatua la pell

al matí –mira com ja de llum plena

i ventijol marí. O tota ofrena

¿Nom i vida acaronen lo coltell?

¿S’obre el dubte traspassant lo cancell?

No és un mite la rocalla que crema,

és lo dia i la claror que alena.

Si el Montsià trau capell, guarda’t d’ell,

recull-te pels carrerons matiners

-i dis-li gavina o agró-, que endins

emprèn lo vol. Los aires són afins,

tendres moments del palp, escadussers,

com la mar rebatent que ignora estès

en l’areny i inventa no certs confins.

Andreu Subirats

Vinaròs, 1988

Lascia un commento

Inserisci i tuoi dati qui sotto o clicca su un'icona per effettuare l'accesso:

Logo WordPress.com

Stai commentando usando il tuo account WordPress.com. Chiudi sessione / Modifica )

Foto Twitter

Stai commentando usando il tuo account Twitter. Chiudi sessione / Modifica )

Foto di Facebook

Stai commentando usando il tuo account Facebook. Chiudi sessione / Modifica )

Google+ photo

Stai commentando usando il tuo account Google+. Chiudi sessione / Modifica )

Connessione a %s...